Fotografia: Silvia Conde

Escrit per Gemma Carbó, directora del Museu de la Vida Rural 

El 15 de febrer de 2019 inauguràvem al Museu de la Vida Rural una exposició temporal sobre el plàstic, aquest fantàstic material que al llarg del segle XX es va anar imposant en la nostra vida quotidiana, primer a les ciutats i ràpidament també als pobles com l’Espluga de Francolí. Després de la Segona Guerra Mundial el plàstic va multiplicar els seus usos i la seva producció fins a esdevenir un material indispensable i erigir-se com a símbol de modernitat, color, lleugeresa i senzillesa.

El plàstic es deriva fonamentalment del petroli i compta amb una característica essencial: és pràcticament indestructible en moltes de les seves variants. Inconscients dels límits de la Terra, no ens hem preocupat suficientment ni de la primera ni de la segona qüestió. Avui en dia, però, la tendència cap al creixement il·limitat, juntament amb la infinita capacitat de l’ésser humà per superar tota restricció física es veu alterada davant els efectes inesperats de les accions realitzades en el passat. L’any 2018, els estudis científics demostraven, per primera vegada, la presència de plàstic en la femta humana i també les dimensions extraordinàries de les illes de plàstic als nostres mars i oceans. El petroli, d’altra banda, presenta símptomes evidents d’esgotament.

Podem eliminar el plàstic de les nostres vides? Volem? Quines alternatives viables tenim? Quins materials utilitzàvem abans del plàstic? Podem tornar a utilitzar aquests materials cercant-ne la innovació? És necessari consumir tants productes als quals realment no donem cap valor? Aquestes i moltes altres preguntes sorgeixen i són presents a l’exposició. No les hem resolt al llarg d’aquests mesos, però tampoc era la nostra intenció. El que sí que volíem i hem aconseguit amb escreix és generar un espai de debat i reflexió sobre el tema que fos capaç d’acollir i contrastar totes les mirades, visions i opinions.

El 5 de gener de 2020 tancarem l’exposició al Museu de la Vida Rural. Ben aviat serà possible veure-la en altres equipaments museístics de Catalunya i de més enllà. Abans d’aquesta clausura, però, hi hem sumat dues grandíssimes aportacions que ens confirmen l’impacte i l’interès generat.

D’una banda, els alumnes d’Arts Aplicades al Mur de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona, van elaborar un seguit d’instal·lacions artístiques efímeres en espais públics de l’Espluga de Francolí. A través de les seves obres, han reflexionat i plantejat qüestions sobre la incidència del plàstic a les nostres vides i, alhora, les han vinculat amb la riuada que va assolar el poble el passat mes d’octubre.

Aquest grup de nois i noies ha alterat la vida al poble interpel·lant els veïns i veïnes i proposant visions molt particulars sobre la sequera, la capa d’ozó, la contaminació de mars i oceans, la riuada del Francolí o la taula de Nadal. Comptar amb la implicació d’aquests joves, formar-nos amb ells i amb l’artista Ivana Larrosa en ecoart i debatre sobre el potencial dels llenguatges artístics per ampliar mirades ha estat un plaer i un regal.

D’altra banda, el 23 de desembre inauguràvem al Museu de la Vida Rural una segona aportació, en aquest cas, obra dels alumnes de la ZER Conca de Barberà, que van produir una mostra a partir de la seva vista a l’exposició “Plàstic”. És impressionant veure la seva capacitat de comprendre la dimensió de la problemàtica, així com la seva mirada crítica, que un gran equip docent s’encarrega d’acompanyar. L’exposició dels seus treballs a la sala Maria Font del Museu de la Vida Rural, que també es podrà veure fins al 5 de gener, ens permetrà copsar la veu de les noves generacions, a més d’establir una conversa urgent i necessària sobre les formes culturals amb les quals entenem la vida, sovint massa desvinculada de la natura i altres elements essencials.